O faro iluminando a noite dos presos

En abril do 1937 chegou un grupo de cataláns ó carcere da Coruña. Eran: Jordi Tell, Jaume Gascon, Ricard Boadella, Miquel Albareda, Carlos Auernheimer e José Luís García Obregón.Un deles, Jaume Gascón describe nas súas memorias o arrepio das  luces do faro á noite.

torrehercules1

«El far no el vèiem, però el sabíem prop en tota la seva bellesa i virtut, perquè els seus raigs travessaven les tenebres com un cometa intermitent, tant en les nits calmes com en les de tempesta.

Quan al vespre un guardià malhumorat que ens havia sentit cantar ens apagava el llum de la cel·la, miràvem cap a la finestra, i aquells raigs els vèiem de sobte brillant pel cel com emergint del mar infinit, i llavors ja ens sentíem ben acompanyats, perquè, enmig de la barbàrie llavors present d’aqueIla colla de brètols, aquelles llampades eren com les ullades d’un monstre, sí, però d’un monstre amic que ens orientava millor que l’estrella polar que ni podíem saber on raïa.

Si encara ja mig adormits dirigíem els ulls cap al cel, i el vèiem tot fosc, ens sentíem un moment terriblement com nens sols, perduts i cecs en la vall obscura de la vida que era la nostra cel·la.

Però ben aviat ens tornava a la vida aquell feix de tentacles lluminosos que ens amanyagava com un miracle, un miracle que sempre més ha format part dels meus records de la cella 17» 

Seguir lendo

Unha sardana na prisión

Jaume Gascón era un preso catalán que fora enviado pola GESTAPO a España xunto con Jordi Tell,  Ricard Boadella, Miquel Albareda, Carlos Auernheimer e José Luís García Obregón. Despois de ser embarcados en Bremen, arriban ó porto da Coruña e foron encarcelados no cárcere  en Abril de 1937.

Lembra o primeiro nadal e a misa do galo na prisión da Coruña e a emoción de oir no órgano a entrañable peza musical.

«Ara això és aviat dit, ara que arreu podem sentir i ballar “la Santa Espina”, però imagineu-vos l’efecte que ens havia de fer a nosaltres, catalans, aquest himne tan nostre, en plena guerra Incivil, en territori franquista, en una presó d’on només se’n sortia per anar a l’altre món, i tenint en compte que aquella mala gent havia fet la seva guerra, com tothom sap, contra Catalunya i el seu nylcris d’ Estatut. Sort que ni els escarcellers ni el capellà no coneixien aquella música, car altrament haurien fet sanfaina de l ‘ Enrique i de l’harmonium i tot”

” Imaxinadevos o efecto que nos tiña que facer a nós, cataláns, este himno tan noso, en plena guerra incivil, en territorio franquista, nunha prisión de onde tan so se saía para ir ó outro mundo, e tendo en conta que aquela mala xente fixera a súa guerra, como todo o mundo sabe, contra Catalunya e o seu raquitíco Estatuto. Sorte que nin os carceleiros nin o cura coñecían aquela música, pois senon farían sanfaina de Enrique e do harmonium e de todos”.
GASCÓN RODÀ, Jaume. Memories d’un periodista català. Olot. Institut d’Cultura de la Ciutat d’Olot, 2006

 

Arturo Taracido Veira

Arturo Taracido Veira : A dignidade

JORGE GUILLERMO TELL debuxo Arturo Taracido na cadea   (anos 30) MdL

Importante personaxe du mundo republicano coruñés, participante en casi todos os eventos culturais e políticos do seu momento. Impulsor da ORGA, firmante do pacto de Lestrove, membro da Irmandade da Fala, masón, presidente do Casino republicano, concelleiro, e teniente alcalde. Salvou a vida pero paso anos en presidio e confinamentos. “Nunca falou cosas tristes á familia”.

Naceu nunha familia moi humilde, sempre tivo interés pola cultura e asistía aun colexio ” de cegos e e nenos probes”no que pagaba unha peseta. Ós doce anos empezou  traballar  de mandadeiro no almacén Le beau Marchais na rúa Real e á vez aestudiaba polas noites. O traballo era moi  duro: traballábase dez horas diarias sen descanso dominical. A pesar de todo conseguíu estudar Comercio polas noites onde con  vintasete anos pasou a ser profesor na Escola.

Tamén gañou a oposición a funcionario municipal  pero decidíu deixalo e  marchar á rúa  Senra a traballar de contable nunha fábrica de zapatos.

No ano 1925 con trinta e oito anos entra a traballar en Laboratorios Orzán onde acaba sendo xerente e socio.

Seguir lendo